Fèlix Jaume Viñas, actual titular de l'establiment ens parla dels inicis de la botiga.
(*) Text extret del Llibre COMERÇ DE FIGUERES de Josep Valls
-"De sentir-ho dir, perquè no tinc dades concretes, el meu besavi Joan Jaume Sucarrat tenia una petita ferreteria en aquest carrer tan curt que hi ha anant de la Rambla amunt cap a l'esquerra, al Teatre Jardí, que és el carrer del Forn. I la casa propietat de la família també era molt petita, alta i estreta: hi havia tres pisos i a cada pis només hi havia una habitació, una estança. El besavi la va comprar el 1874."
El besavi fundador del negoci de ferreteria, que havia començat el 1870 en aquesta petita botiga que dèiem, es traslladà, no se sap axactament quan, a la part baixa de la Rambla, al mateix espai que avui hi ha la Ferreteria Fèlix Jaume.
-"El meu avi Fèlix Jaume Gelart va ser el qui donà el gran impuls a aquesta casa. Va ser un home emprenedor, sense por, amb una capacitat immensa per a la feina. El 1905 va comprar les cases número 12 i 14 del carrer Caamaño, a més a més va posar un taller de fundició de ferro, i aquí a la botiga hi venia allò que fabricava...
L'avi, fins que va morí, va estar al peu del canó. Morí l'any 1935, quan ell en tenia setanta-dos. Després va agafar la botiga el meu pare. Va venir la Guerra Civil de seguida i durant la guerra, a la fundició, treballàvem pel Ministerio de la Guerra. Sí... fèiem material bèl.lic."
Un cop acabat el sagnant conflicte que havia durat tres anys, Enric Jaume Sala tingué problemes empresarials. Les inspeccions de la llavors famosa i temuda Fiscalía de Tasas, l'obligaren a tancar uns tres mesos el negoci, després de ser-li imposada una sanció considerable.
-"El pare es va disgustar seriosament, s'ho havia pres malament perquè tenia un caràcter molt sensible. Has de comptar que es va posar malalt i en tres mesos de malaltia, morí. Vivia amb un gran malestar anímic. quan morí, tenia 51 anys d'edat. Era el 1946. En aquell moment jo tenia catorze anys i aquest negoci, durant un temps, funcionà amb encarregats i la meva mare, Maria Viñas Bonavia."
L'any 1958 es trobaren que s'havia de fer el canvi de botiga. L'edifici on hi havia la ferreteria i els magatzems es va fer nou de cap a cap, i és l'actual que veiem a la placeta baixa de la Rambla. obra dirigida pel conegut i prestigiós arquitecte Pelayo Martínez.
-"M'he dedicat, en aquest últims vint i vint-i-cinc anys, a incrementar la venta d'electrodomèstics, que és el que marca el temps que som i la manera de viure d'avui dia.Avui el comerç de compra i venda ha canviat molt. Els comerciants ens hem hagut d'ajuntar, s'han creat grups de compra i la majoria estan treballant en base a aquestes cooperatives o societats. Nosaltres estem en dues, una de les quals ja fa més de vint anys. Necessàriament he de dir una altra cosa, i és que tot això tira endavant, sobretot en aquests anys que hi sóc jo, gràcies a l'ajut i la professionalitat dels meus empleats. Tota aquesta colla de nois que veus per aquí fan molt bé la seva feina i és per aquesta feina lleal i ben feta, que tot plegat va tirant endavant. Vull fer constar el meu reconeixament."