Joaquim Rosa parla de l'ofici de sabater: ( fragment extret del llibre Comerç a/de Figueres. Històries i vides d'establiments centenaris. Autor: Josep Valls)

En la nostra professió hi ha un vocabulari força castellanitzat, és així. Dels "adornos" amb clauets daurats que posàvem a la punta de les sabates, en dèiem "Mariposas". Quan la sola es "lujava", s'havia de fer una cosa o altra. Si el client tenia "juanetes", allissàvem o aprimàvem la pell en aquella zona del peu...Oh, llavors era tot una altra cosa, això de les sabates. Tot ho fèiem a mà. Tal com deia el meu pare cap al final de la seva vida, "ara les sabates són simples forats de posar peus". Això ja fa uns quants anys que ho deia, el pare. Imagina't ara què deu ser...! En aquell temps, els claus només es feien servir per a embastar: tot era cosit. Si no és que hi havia talons de goma, tot era encolat i cosit. ara, avui, hi ha coles que enganxen més que els claus.